Avui és un bon dia per començar...

Hi ha vegades que un no sap com começar... a vegades és per un impuls sense sentit, a vegades, per algú que et fa creure que és bo escriure el que portes dins... sigui quin sigui el motiu, mai no és massa tard per començar a posar en ordre tots aquells pensaments, totes aquelles ideees que portes sempre al cap i mai tens temps per expressar.
I avui és el dia... al menys per a mi... l'inici d'un espai per dir tot allò que un porta dins i no acaba de dir...

Així que allà va...

Em dic Joan, moltes vegades m'he preguntat per què em van posar aquest nom. Buscant a través del nostre estimat amic google, vaig trobar el significat del meu nom: "Regal de Déu" o "Déu és propici". Sí... sóc una persona creient, però no sé ben bé com concretar les meves creences. Cristià, humanista, escèptic...a vegades depèn del moment. Però si hagués de dir alguna cosa de mi, sobre les meves creences, diria que sí... en definitiva... crec, espero, desitjo...

No tot m'està bé, però si que el meu nom diu alguna cosa de mi. Sempre he pensat que sóc un "regal", no sóc ni d'aquí ni d'allà, només intento que la gent que està al meu voltant pugui pensar... quina sort que he tingut de trobar-me amb ell, quina sort, de rebre aquest "regal" en la meva vida. Mai he promés res etern, tot i que desitjo romandre, d'alguna manera, en els cors d'aquelles persones amb les que comparteixo el dia a dia, algun moment puntual, o simplement, amb aquelles persones que em trobo pel carrer i mai més tornaré a veure.
Crec que sóc algú que està només per omplir buits... no pretenc ser l'ànima bessona d'algú, tampoc intento estar sempre al costat d'algú... simplement visc, el millor que puc, els moments que se'm donen, amb la gent que em trobo i intentar que aquestes persones gaudeixin una mica més de la seva existència.
Sé que sóc un regal fugisser, una experiència passatgera que vol millorar, temporalment, la vida dels que m'envolten. Sé que no tothom ho veu, ni ho gaudeix. Mil perdons per aquells a qui no he sapigut donar el meu regal. A aquells que han descobert un petit regal en la meva companyia, només em resta dir-los que gràcies!!! Gràcies per permetre ser part de les seves vides, per poder tenir un petit lloc en un raconet de la seva existència. Amb això ja en tinc més que suficient.

Hi ha grans persones que han fet tant i tant!!!! Jo només voldria ser un petit regal, d'aquells que fa il·lusió quan el reps i al cap d'un temps potser ni te n'enrecordes. Però que et va fer feliç al menys un instant.

Espero que siguis una d'aquestes persones. Si no és el cas, espero poder, algun dia, ser part de la teva història i, no cal que em recordis, n'hi ha prou amb que hagis gaudit de la meva existència en algun moment.